CASTELLÓ D'EMPÚRIES JA ÉS TERRITORI CATALÀ LLIURE.
Avui 27 de setembre del 2012 s’ha aprovat al Ple de l’Ajuntament
de Castelló d'Empúries per amplia majoria (17 vots a favor, 1 abstenció i 1 en
contra) la Moció de Declaració d'Independència de Catalunya, declarant el
nostre municipi TERRITORI CATALÀ LLIURE.
Entre altres conseqüències d'aquesta Moció, passen a ser provisionals les lleis
i reglaments espanyols i s’insta també al Parlament de Catalunya a organitzar
un referèndum d'Independència.
CASTELLÓ D'EMPÚRIES, TERRITORI CATALÀ LLIURE.
Avui Dijous 27 a les 9h. del vespre en el Ple Ordinari de l’Ajuntament, s’aprovarà la moció de DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA, a on es declararà el nostre municipi TERRITORI CATALÀ LLIURE.
Podrem donar suport als regidors assistint com a públic.
11.S Tothom a Barcelona. Autocar des de Castelló (darreres places)
Com sabeu, el proper 11 de setembre hi haurà una gran manifestació a
Barcelona. Amb l'experiència de la manifestació de juliol del 2010, la
millor manera d'anar-hi és en autocar, amb cotxe és molt complicat
i
amb el tren sabotejat al 2010, hi va haver gent que no va poder sortir
de Figueres.
AUTOCAR
La secció local d'ERC de Castelló d'Empúries subvenciona i organitza un
autocar (queden molt poques places lliures) que sortirà des de Castelló
d'Empúries, a les 14h aproximadament, i tornarem de BCN cap a les 22h.
El preu és de 10€ pels adults i
5€ pels menors de 18 anys.
Les places són molt limitades, i serà per estricte ordre de reserva,
quan l'autocar sigui ple, contactarem amb altres associacions properes
per a veure d'encabir la resta de reserves.
L'autocar l'organitza la secció local d'ERC de Castelló d'Empúries, en
col·laboració amb Castelló Decideix i l'Assemblea Nacional Catalana a
la qual pertany el
nostre municipi.
Les reserves s'han de fer al correu electrònic d'en Ramon Piris,
rpiris@xtec.cat indicant el nom,
telèfon i número de persones que
reserveu.
ESTELADES, SENYERES, PANCARTES...
És molt important que mostrem al món amb orgull els nostres
símbols, principalment les estelades (que
volen prohibir els demòcrates espanyols) i també les senyeres,
samarretes, vestits, pancartes...
La roba reivindicativa la podeu trobar a la botiga nens i nenes de
Castelló d'Empúries.
Les estelades i senyeres les podeu aconseguir a la merceria Can Turró
de Castelló d'Empúries o dissabte al mercat d'Empuriabrava.
Penseu que hem de deixar també ben guarnits els balcons del municipi :)
ALTRES CITES
Camallera 31/08 19h amb Toni Albà i Montserrat Carulla, sopar i gresca.
Torroella de Montgrí 01/09 10h Pujada a peu fins el castell de Montgrí.
Vilajuïga 08/09 19h, sopar i gresca amb el cantautor Oriol Foll.
(L'Oriol col·laborà amb Castelló Decideix en dues ocasions i és molt i
molt recomanable).
Adjunt el pòster oficial de la manifestació de la Diada.
Visca Catalunya Lliure!!!
AUTOCAR MANIFESTACIÓ 11S-2012
S'està organitzant un autocar que sortirà des de Castelló d'Empúries, encara està per veure els horaris, però, comptant que la mani començarà a les 18h, és molt probable que sortim al voltant de les 13 o 14h.
El preu aproximat, també per confirmar, serà d'uns 10€ pels adults i 5€ pels menuts.
Les places són molt limitades, i serà per estricte ordre de reserva, quan l'autocar sigui ple, contactarem amb altres associacions properes per a veure d'encabir la resta de reserves.
L'autocar l'organitza la secció local d'ERC de Castelló d'Empúries, en col·laboració amb l'Assemblea Nacional Catalana a la qual pertany el nostre municipi.
Les reserves s'han de fer al correu electrònic d'en Ramon Piris, rpiris@xtec.cat indicant el nom, telèfon i número de persones que reserveu.
1er aniversari de la Consulta sobre la Independència a Castelló d'Empúries
Dia 25 d'abril del 2011, a les 19:00h.
Al claustre del convent de Santa Clara.
Intervindran:
- Matthew Tree, escriptor (presentació del seu darrer llibre "Com explicar aquest país als estrangers")
- Tomàs, cantautor (glosa)
Hi haurà pica-pica
REUNIÓ 16 DE MARÇ 2011
Reunió
Convocatòria:
Hora: 20:15h
Data: 16 de març del 2011
Lloc: Bar Orange Kiwi d'Empuriabrava
Temes:
· Col·laboració amb Barcelona Decideix
· Actes 1er aniversari consulta Castelló d'Empúries
Hi haurà servei de bar i retransmissió del madrit...
WWW.EUROPARL.CAT
Només són dos minuts. Si no ho fem nosaltres... qui o farà?
Tornem a demanar la teva col·laboració en favor del català. És molt senzill: Entra a la pàgina web del Parlament Europeu i clica la pestanya del català; després reenvia aquest missatge. Si la visita molta gent, no n'eliminaran la versió catalana! Web del Parlament
Europeu: http://www.europarl.cat/
Aquest lloc web és una traducció calcada, perfecta i impecable del web del Parlament Europeu feta per un jove de Lleida. Ho sembla, però no és el web oficial. El Parlament Europeu ha denunciat el plagi i vol fer-ne tancar la versió catalana. Fins ara no l'han tancat perquè s'han quedat sorpresos en comprovar les moltes visites que està rebent. Per tant, passa -si us plau- aquesta informació als teus contactes: com més visites, més possibilitats hi ha que s'ho repensin!
Llengües com el letó, l'estonià, el finès o l'eslovè, així com el maltès -que no arriben al mig milió de parlants- tenen estatus de llengua oficial a Europa. En canvi el català, amb uns 9.500.000 parlants, és la desena llengua europea en importància i no té encara cap reconeixement en l'àmbit europeu.
PASSA-HO, si us plau.
AUCA DE LA CONSULTA PER LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA
En Ramon Cuéllar ens va fer arribar l'auca de la consulta, podeu gaudir de més auques a Rodolins.cat
MANIFEST 12 D'ABRIL
Des de la Primera República, totes les temptatives de buscar una estructuració de l’Estat espanyol que accepti l’autogovern de Catalunya i asseguri la perdurabilitat de la identitat catalana han resultat fallides. I l’aplicació durant un quart de segle de l’Estatut de 1979 i els gairebé quatre anys de vigència de l’Estatut del 2006 demostren, a parer nostre, que, tal com és avui el món i tal com ha evolucionat la nostra societat, l’estancament en l’autonomisme conduiria lentament però inexorablement al declivi industrial, l’empobriment de les classes populars i la definitiva espanyolització cultural i lingüística del nostre país. És a dir, significaria per a la Nació catalana l’acceptació tàcita d’una mort dolça.
Tampoc no creiem que es pugui dipositar cap esperança en una fórmula de tipus federal. Pràcticament no hi ha federalistes a Espanya i els pocs que se’n diuen, a l’hora de la veritat tampoc no acceptarien la solució singular que l’especificitat catalana requereix.
Respectem profundament l’opinió dels que discrepin del nostre punt de vista, però per a nosaltres, perquè Catalunya sobrevisqui com a nació, és indispensable que en el termini més breu possible es constitueixi pacíficament, per via de referèndum, en un estat independent integrat directament en la Unió Europea. I només aleshores, alliberada per fi de l’espoli fiscal, Catalunya podria esdevenir un país modern, pròsper i socialment avançat.
No hi ha temps a perdre i les eleccions del proper novembre podrien permetre fer un pas endavant cap a aquest objectiu. Per això, els sota- signats, allunyats de la política activa i sense cap ambició de poder o de càrrecs, fem una crida a tots els grups, moviments, partits, associacions i plataformes independentistes, perquè es posin d’acord per presentar una candidatura transversal, equilibrada i unitària, que motivi els abstencionistes i porti al Parlament un estol de diputats que, sense renunciar a les seves personals ideologies, es comprometin a treballar units, per prioritzar en tot moment l’objectiu de la independència.
La celebració d’una conferència unitària per a la independència, amb la participació activa i equilibrada de membres acreditats de plataformes i associacions sobiranistes, i dels impulsors de les consultes populars, podria ser el camí per arribar a aquesta candidatura de consens. Sabem que no és fàcil superar les legítimes diferències existents, però creiem que val la pena d’intentar-ho perquè estem convençuts que, amb la unitat, la independència és possible. I és l’única solució que permet resoldre definitivament el problema entre Catalunya i Espanya, I establir els fonaments d’una convivència justa, digna i en peu d’igualtat .
Barcelona, a dotze d’abril del 2010
CRIDA A LA SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA. Joan Laporta, Uriel Bertran i Alfons López Tena
 |
CRIDA A LA SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA
Visca Catalunya!
Joan Laporta i Estruch Alfons López Tena Uriel Bertran i Arrué
En un Estat espanyol que ja negava el dret de Catalunya a existir, el 25 de novembre de l’any 1905, un centenar de militars assaltaven les redaccions de les publicacions catalanistes del Cu-Cut! i de la Veu de Catalunya. Aquest fet, i la posterior aprovació de la Llei de Jurisdiccions espanyola, que perseguia qualsevol opinió contrària als símbols espanyols, foren la gota que va fer vessar el got de la paciència dels catalans i les catalanes. El mes de gener de l’any 1906 tot el catalanisme es va unir amb el nom de la Solidaritat Catalana, amb l’objectiu d’assolir una autonomia per a Catalunya i de regenerar la vida política. En les eleccions de 1907 l’èxit electoral d’aquesta aliança, que incloïa des de Francesc Macià a Francesc Cambó, va ser esclatant i va significar l’inici de l’hegemonia política del catalanisme.
El gran poeta Joan Maragall descrivia així l’eufòria que havia aixecat la Solidaritat Catalana el 1907: “Solidaritat és la terra, ho sents? És la terra que s’alça en els seus homes... I la terra no és carlina, ni republicana, ni monàrquica, sinó que és ella mateixa, que crida, que vol son esperit propi per a regir-se. I mentre duri el crit de la terra no hi ha pobres, ni rics, ni ciutats, ni pagesies, ni partits, ni res sobre d’ella més que un gran afany d’acallar-la i satisfer-la; perquè sols quan ella sia en pau podrà cadascú ser republicà, carlí, pagès, blanc o negre, pobre o ric... Que no ho veieu? És un alçament.”
Més de cent anys després Catalunya ha vist com la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut ha deixat en no res l’autogovern de Catalunya. Aquesta sentència significa el final de la via autonomista i ens vol condemnar a una autonomia d’espoli i d’empobriment econòmic i democràtic. Però alhora, aquesta sentència ens mostra que el millor camí per avançar i progressar és la creació d’un Estat propi en el si de la Unió Europea.
Els avantatges de disposar d’un Estat propi són molts i han estat exposats des de l’àmbit acadèmic i professional. Amb l’Estat propi disposarem de tots els nostres recursos i acabarem amb l’espoli fiscal, que ens permetrà incrementar les pensions de la gent gran, millorar la sanitat i tenir una educació de qualitat. Els treballadors tindran millors salaris i les empreses amb seu a Catalunya pagaran menys impostos, tindran més beneficis i obtindran més ajudes a la innovació, la recerca i el desenvolupament. Amb l’Estat propi disposarem d’infraestructures de primer nivell i apostarem per l’arc mediterrani que permeti als nostres ports ser la porta d’Àsia a Europa, i podrem gaudir d’un sistema aeroportuari que connecti Catalunya amb el món i d’una xarxa viària sense peatges. L’Estat propi donarà a tots els ciutadans de Catalunya millors oportunitats i un nivell de benestar equiparable al dels països capdavanters del món.
Sabem que l’objectiu no és fàcil. Res que valgui la pena és fàcil d’aconseguir. Ho hem de fer entre tots. El repte de constituir-nos en Estat ens demana la màxima unitat i la fermesa de tot el poble, de la societat civil, i dels partits polítics i moviments socials catalanistes. L’exemple que tot és possible quan estem units és la gran manifestació del propassat 10 de juliol on més d’un milió de ciutadans van demanar unitat per la independència que ens porti a ser un Estat. Ara és el moment de fer el pas endavant amb responsabilitat, generositat i intel.ligència.
És per tot això, que en aquests moments tant excepcionals de la nostra història fem una proposta a totes les persones que viuen i treballen a Catalunya, a la societat civil del nostre país, i a les organitzacions polítiques catalanistes i als seus militants (Convergència Democràtica de Catalunya CDC, Esquerra Republicana de Catalunya ERC, Esquerra Unida i Alternativa EUiA, Iniciativa per Catalunya Verds ICV, Unió Democràtica de Catalunya UDC, Candidatura d’Unitat Popular CUP, Entesa pel Progrés Municipal EPM, Reagrupament Rcat i Democràcia Catalana DCat) a unir-se en la Solidaritat Catalana per la Independència amb els compromisos següents:
1) Presentar una candidatura unitària a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb el compromís de proclamar la independència i sotmetre-la a referèndum en la propera legislatura (2010-2014).
2) Constituir el Govern de Catalunya per organitzar el procés cap a la creació de l’Estat català en el si de la Unió Europea.
Fem una crida a tots els ciutadans que estiguin conformes amb aquesta proposta que s’inscriguin al web de (www.solidaritatcatalana.cat) i organitzin assemblees locals als seus municipis, el màxim d’unitàries possible, per constituir les Coordinadores Locals de suport a la coalició Solidaritat Catalana per la Independència.
Des d’aquest moment, ens posem a treballar i ens comprometem a parlar amb totes les organitzacions socials i polítiques catalanistes per aconseguir que el màxim nombre d’elles formin part de la coalició Solidaritat Catalana per la Independència.
Visca Catalunya!
Joan Laporta i Estruch Alfons López Tena Uriel Bertran i Arrué
CIUDAD REAL, UNA TERMINAL FANTASMA
Comentari del director de Nació digital
Per pagar, queda vostè!!!
Ahir (27.06.2010), "Le Monde" dedicava la totalitat de la seva pàgina 3 a un reportatge, demolidor, sobre l'aeroport de Ciudad Real. Es tracta d'un equipament d'última generació, amb una de les pistes més llargues d'Europa (4 Km), capaç fins i tot de permetre l'aterratge de l'Airbus A380, l'avió comercial més gran del món. Les instal•lacions estan dimensionades per acollir un volum de dos milions i mig de passatgers l'any. Per gestionar-lo hi ha 91 treballadors directes, més uns 200 de les diverses empreses concessionàries.
"Avui, un silenci de catedral regna en l'immens hall de les sortides", escriu el reporter del diari parisenc. El cas és que l'aeroport de Ciudad Real només té tres vols setmanals, que gestiona Ryanair gràcies a una subvenció pública. La cafeteria pràcticament només serveix esmorzars als mateixos treballadors, que dilluns, dimecres, dijous i dissabte són les úniques persones que volten pels passadissos en tot el dia.
Una obra d'aquesta magnitud ha necessitat invertir-hi, d'entrada, 500 milions d'euros. Bona part els va posar Caja Castilla-La Mancha, que ha estat invervinguda pel Banc d'Espanya i ha hagut d'avalar 9.000 milions d'euros amb diner públic. Ara, la Junta de Castella-La Manxa ha injectat en l'aeroport 140 milions més, que aniran a compensar les pèrdues, enormes i constants.
Ciudad Real té 75.000 habitants, més o menys les dimensions de Rubí. Disposa d'estació de TGV i aeroport internacional. Europa ja no vol pagar més. Queda vostè.
............................................
Mentre totes les desicions es prenguin desde Madrid res no canviara per nosaltres.
Ens retallen el sou, la pensió, les prestacions i els serveis. Els diners de treballar serveixen per finançar un pais que els seus dirigents politics, socials i economics han perdut la prespectiva de la realitat i tot per fer-nos creure que son fantastics, aixo si, posant en perill el nostre futur i el dels nostres fills!!!!
Salut !!!
El aeropuerto fantasma from Markus Böhnisch on Vimeo.
Mi Ciudad Real
El TC i el finançament
14/07/10 02:00 - Emili Valdero El PUNT
Els efectes de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre les finances de la Generalitat són devastadors. La sentència del TC desintegra el nou sistema de finançament aprovat ara fa un any i fulmina, amb la seva interpretació, els tres pilars econòmics en què es basa l'Estatut: el principi d'ordinalitat (article 206), la bilateralitat (article 210) i l'establiment d'uns mínims d'inversió en infraestructures de l'Estat a Catalunya (disposició addicional tercera).
Els arguments utilitzats pel TC per liquidar l'article 206 es fonamenten en la solidaritat interterritorial. Aquesta solidaritat es concreta mitjançant la transferència de diners procedents de les comunitats autònomes riques que l'estat fa a les pobres. Existeix un consens universal en què el resultat d'aplicar la solidaritat ha de servir per reduir les diferències econòmiques existents entre els habitants de diferents territoris, però en cap cas ha d'invertir l'ordre de posicions en el nivell de vida que tenien abans de l'aplicació de la solidaritat. El principi de no alterar les posicions existents abans de l'aplicació de la solidaritat s'anomena principi d'ordinalitat.Segons les dades publicades per la Fundación de las Cajas de Ahorros, el 2006 Catalunya era la quarta comunitat autònoma de l'Estat en nivell de renda per habitant, abans de l'anivellament, i en canvi passa a ser la novena després de pagar impostos i rebre transferències de l'Estat. Per evitar aquesta injustícia, l'article 206 de l'Estatut estableix que l'Estat ha de garantir que es compleixi el principi d'ordinalitat per a Catalunya. En la seva sentència, el TC considera que el que diu l'article 206 no és “una condició vinculant per a l'Estat” i diu literalment que “l'Estat aplicarà la solidaritat de manera que no perjudiqui les comunitats més pròsperes més enllà del raonablement necessari”. Així doncs, el TC estableix que el principi d'ordinalitat no és d'aplicació a l'Estat espanyol i que, per tant, aquest pot “perjudicar Catalunya fins al que sigui raonablement necessari”. Cal assenyalar en aquest punt que el dèficit fiscal de Catalunya –la diferència entre el que paguem d'impostos i el que rebem de despeses i transferències de l'Estat– és d'uns 21.000 milions d'euros anuals, cosa que equival a un 10% del producte interior brut (PIB) –el valor de tot el que es produeix en un any en l'economia catalana–, el més gran que suporta cap territori del món.
La bilateralitat ve recollida en l'article 210 de l'Estatut, on es defineix la comissió mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat com l'òrgan bilateral de relació entre l'Administració de l'Estat i la Generalitat en l'àmbit del finançament autonòmic. La sentència del TC diu que en la Constitució Espanyola no hi cap una relació bilateral en matèria financera entre Catalunya i l'Estat, i que la comissió mixta no té capacitat decisòria. Aquesta interpretació del TC de l'article 210 de l'Estatut té una lectura política de gran transcendència perquè anul·la qualsevol possibilitat d'establiment d'un concert econòmic entre Catalunya i l'Estat espanyol. A partir d'ara, no té cap racionalitat ni versemblança que algun partit polític català proposi el concert econòmic com a objectiu a aconseguir, perquè això és impossible dins de la Constitució.
La disposició addicional tercera de l'Estatut estableix que Catalunya ha de rebre, per un període de set anys, una inversió de l'Estat en infraestructures equivalents al seu pes dins de l'economia espanyola. Aquesta disposició es fonamenta en la discriminació que ha patit sempre Catalunya en les inversions de l'Estat, atès que en els darrers 15 anys només ha rebut un 10,5% del total de les inversions realitzades, mentre que l'economia catalana representa un 19,8% del PIB estatal. La sentència del TC interpreta aquesta disposició i diu que “és l'Estat a qui correspon en exclusiva decidir quines inversions realitza”. La conclusió és que la sentència del TC perpetua l'espoli fiscal de Catalunya en no reconèixer el principi d'ordinalitat com un criteri de compliment obligatori per part de l'Estat, elimina la bilateralitat i avala la discriminació que pateix Catalunya en matèria d'inversions en infraestructures. Això és un llast insuportable per al desenvolupament de l'economia catalana i per al benestar dels catalans. L'única solució és que Catalunya esdevingui un estat i que aquestes decisions les prengui el nostre ministeri d'Economia.
Article publicat a EL PUNT el 14.07.2010 Enllaç
LA MESA DEL PARLAMENT TOMBA LA ILP
|
BUSOS PER ANAR LA MANI DEL 10 DE JULIOL
BUSOS PER ANAR A LA MANI DEL 10 DE JULIOL
Sortida des de Figueres:
Contacte: Lluís Casadellà / Marina Pera
Correu electrònic: altemporda@omnium.cat / girona-catnord@omnium.cat
Telèfon: 620 53 16 58 / 669 51 71 85
Hora de sortida: 2/4 de 3 de la tarda
Lloc de sortida: Estació d'autobusos Per inscriure's cal deixar el nom, correu electrònic i telèfon de contacte. Places limitades.
Sortida des de Cadaqués:
Organitza: Cadaqués Decideix
Sortida: 14:00 Estació d'autobusos de Cadaqués
(Si hi ha reserves pararà a Castelló d'Empúries)
Preu: 20 € aproximadament
Telèfon 629078381
Sortida des de Roses:
Sortida: (Per confirmar) Estació d'autobusos de Roses
(Si hi ha reserves pararà a Castelló d'Empúries)
Preu: Gratuït (Per confirmar)
Telèfon 972256617 (Viatges Viñolas)
L'ESPANYA OKUPA per Enric Cirici.
Des de la sentència del tribunal constitucional espanyol, no desmentida i acceptada per totes les forces del món castellà, ha convertit a Espanya, en el poble ibèric del centre peninsular, en “okupa” del País veí de forma clamorosa. Recorda la vella història dels exercits de Franco entrant militarment a Catalunya i anul·lant, primer de tot “un estatut, el del 1931, discutible” però aprovat democràticament pels catalans. A partir d’aquell moment quan i com varen poder, els catalans iniciaren la resistència, malgrat una majoria franquista entre la població que restava a Catalunya, per raons explicables, però aviat la resistència treballà per intentar que Franco no tingués continuïtat després de la seva mort. Mort el dictador, tots els col·laboracionistes franquistes de llavors, de dins i de fora de Catalunya, van fer caps i mànigues per fer veure que eren demòcrates i que acceptaven alguna solució disfressada de legal per solucionar diferents problemes que impedien una democràcia semblant a les europees, però hi havia un problema irresolut d’Estat: el fet català. Els hereus de Franco van ser prou vius per fer aprovar el pacte de la transició que ens ha portat a la situació actual, sabent ells que els catalans érem febles i inexperts. Fet l’abús espanyol, durant tota la “transició”, els polítics nacionalistes s’esmerçaren en anar arrancant del poder espanyol el que podien, a canvi de la col·laboració puntual amb un o altre partit madrileny. Però la lletra escrita en el pacte constitucional ja ens havia condemnat de bell antuvi al resultat actual i a la crisi tant greu. Moltes vegades sobrepassant el que deia el mateix Estatut obteníem competències, ara en perill, perquè no eren fixades ens els pactes polítics amb Espanya. Mentre, nosaltres ens desgastaven en lluites internes, ells han aprofitat les oportunitats per entorpir traspassos, i volen aprofitar la interpretació del TP de l’Estatut II per fer retallades a les nostres llibertats i competències, algunes ja cedides, i ara tenen la oportunitat d’anular cessions estirades com “el peix al cova” al poder sota el pretext d’esser anticonstitucionals. Tindran l’ajut de catalans amb voluntariosa i col·laboradora acció espanyolitzadora dels seus partits a Catalunya: el PSOE i el PP d’obediència centralista: uns amb seu a Catalunya, però d’obediència i llibertat vigilada pels espanyols, que han anat desfent la moral catalana, “allò de la crosta catalanista” i fins hi tot col·ligant-se amb un partit independentista per emmascarar-se de catalanisme i han fet així hàbilment una coalició d’obediència espanyola. El PSC que mai ha votat diferent a Madrid del partit espanyol de qui depèn a propiciat l’autogol que ens hem fet amb l’Estatut II.
No tot és negatiu, ara la situació almenys és clara del tot: els qui acaten el dictamen contra la voluntat del poble català i els que no. Els espanyols són ara moralment uns “okupes”. Ara hi ha un País europeu que controla un altre poble sense engany. Davant Europa i el món Catalunya ha estat “okupada” per l’Estat espanyol. Com ha passat sempre en la història de la humanitat s’han produït resultats socials semblants de col·laboració indigna: des dels saduceus fins els que acaten la resolució actual d’imposició espanyola, passant pels col·laboracionistes de sempre, els d’avui podran ser homologats amb els partidaris de Petain, tots els "quilsings" hitlerians, tots els franquistes com Porcioles o Samaranch i tots aquells que a la platea del Palau de la música catalana protestaven perquè al “galliner hi havia uns joves que cantaren el “cant de la senyera” prohibida pel general Acedo Colunga, en aquells fets del Palau del 1960. La "operación Catalunya" de llavors, la tornaran a fer-la una i una altra vegada, però les coses han quedat molt més clares: hi ha un poble prepotent, el castellà, i un d’oprimit, el català, i uns col·laboracionistes que acaten la legalitat espanyola imposada. Si el rebuig a la situació actual del País es manifesta a les urnes democràtiques la posició de l’Estat espanyol quedarà clarificada i en situació incòmoda i aquesta imposició no serà possible mantenir-la indefinidament. Ho saben. Ara la línia divisòria és nítida; ells el tribunal constitucional...nosaltres les urnes mentre n’hi hagi.
Cruïlla de Debat de l’Ateneu Barcelonès
Enric Cirici
1 de juliol del 2010
CATALUNYA HA DE DIR PROU
Editorial d'avui publicat al crònica.cat.
Catalunya ha de dir prou
Després de quatre anys d'intriga, el Tribunal Constitucional ha resolt fallar contra la voluntat del poble. Enrere queden els tímids avenços que l'Estatut aprovat l'any 2006 aconseguia per la llengua, la fiscalitat, les infraestructures o el reconeixement de la nació. Fa mesos, i davant la perspectiva que el TC acabés dictant una sentència com la que ara es dóna a conèixer, la premsa catalana va publicar un editorial conjunt on reclamava respecte a la dignitat de Catalunya. Com la resta de manifestacions que de manera exemplarment democràtica Catalunya planteja, aquesta petició ha estat ignorada.
No podem seguir tapant-nos les orelles i tancant els ulls i la boca: és hora de dir prou. És hora d'avançar de manera efectiva cap a un futur on Catalunya sigui respectada com la nació que és. Ara mateix, la millor resposta que pot donar Catalunya és mostrar-se unida. Les institucions catalanes, la societat civil i la ciutadania han de mostrar el rebuig unànime a una sentència que estableix el topall fins on pot arribar Catalunya, a nivell d'autogovern, dins de l'Estat espanyol. Un límit que més del 60% dels catalans ja consideren del tot insuficient. És per aquest motiu que cal traçar un full de ruta que eviti el nostre estancament com a país:
1. MANIFESTACIÓ DE REBUIG A LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL
Catalunya no pot restar impassible davant del que representa la fi del desenvolupament autonòmic de l'Estat espanyol. El país ha de sortir al carrer a mostrar el seu rebuig davant d'una sentència que converteix l'Estatut en paper mullat. Una decisió d'una dotzena de magistrats que ensorra la decisió que milions de catalans van prendre exercint el dret a vot en el referèndum sobre l'Estatut del 18 de juny de 2006. La Generalitat, tots els partits de tradició catalanista, els sindicats, la patronal, l'associacionisme del país, els ciutadans i ciutadanes de Catalunya han de manifestar-se de forma massiva per defensar la dignitat del país.
2. SOM I SEREM UNA NACIÓ
El Tribunal Constitucional deixa clar en successives vegades de la sentència que “l'única nació és l'Espanyola, que és indissoluble'. Catalunya és una nació per raons històriques però, sobretot, per raons democràtiques. Democràticament, l'únic fonament de la sobirania nacional ha de ser la voluntat dels ciutadans i ciutadanes constituïts voluntàriament en poble, en nació. El poble català va expressar la seva voluntat de ser nació en referèndum, i no hi ha tribunal enlloc del món legitimat per abolir aquesta decisió. Que 30 anys més tard dels pactes constitucionals, Espanya segueixi sense reconèixer legalment que Catalunya és una nació és una flagrant falta de respecte. Però el que encara és més greu és que es posi en joc la supervivència i l'estatus de la nostra llengua comuna, el català. La sentència del TC deixa sense efecte l'article 6.1 “El català és la llengua pròpia de Catalunya” i ja no serà preferent en l'Administració i en els mitjans de comunicació públics. I per acabar-ho d'adobar, rebutja la consideració de la senyera o Els Segadors com a símbols nacionals. En resum, una intolerable passa enrere en el reconeixement de la personalitat nacional de Catalunya.
3. CATALUNYA NO ENCAIXA DINS DEL MARC CONSTITUCIONAL ESPANYOL
Amb la sentència del TC, Espanya dóna per tancada la possibilitat de l'Estat Federal. Madrid acaba de mostrar quin és el seu límit de concessió d'autogovern per Catalunya. Ara els catalans i les catalanes han de decidir si es conformen amb el que Espanya permet o si volen més poder polític i econòmic pel país. I l'única possibilitat que té Catalunya per assolir més benestar és amb l'assumpció de més competències econòmiques i polítiques, i això significa avançar cap a la plena sobirania. El que és clar és que la gran majoria de catalans volen deixar enrere l'etapa autonòmica, i el punt de trobada entre federalistes, nacionalistes i independentistes és la constitució de Catalunya com Estat.
4. CAL ACABAR AMB L'ESPOLI FISCAL I EL DÈFICIT EN INFRAESTRUCTURES
L'espoli fiscal ha d'acabar per tal que els catalans i les catalanes puguin gaudir d'una economia pròspera i d'una societat del benestar més forta, més necessària que mai en temps de crisi econòmica. El TC lamina els tímids avenços que l'Estatut feia en aquest sentit, i per tant queda clar que Espanya no permetrà mai que Catalunya gaudeixi d'una fiscalitat justa. Cal que el Govern enfronti això mitjançant mesures contundents, que poden anar des del tancament de caixes fins una demanda oberta del concert econòmic basconavarrès. A més a més, les infraestructures catalanes com els ports o els aeroports segueixen en mans d'un govern, l'espanyol, que mai no hi ha demostrat el més mínim interès. Unes infraestructures totalment necessàries per l'avenç econòmic del país.
5. UNITAT PER DECIDIR
Trencat per part de Madrid el respecte institucional, la Generalitat de Catalunya ha de ser fidel a la voluntat democràtica expressada pel poble de Catalunya. Sense renunciar a res, recollint allò que van votar els catalans, també l'Estatut que va aprovar el Parlament el 30 de setembre de 2005. El govern actual i el que hi haurà després de les eleccions de la tardor hauran de provar totes les fórmules possibles perquè Catalunya sigui respectada, i això només s'aconseguirà amb la unitat política. Les possibles respostes en defensa de la dignitat de Catalunya són múltiples i totes requereixen de valentia: unitat d'acció dels diputats catalans al Congrés dels Diputats, un govern de concentració nacional, o una consulta per saber què en pensa la ciutadania de la retallada del TC i cap on vol que es dirigeixi Catalunya en el futur. Només una Catalunya que sigui visualitzada com a forta, és a dir unida, serà respectada. El nou horitzó ja no és un nou Estatut, el nou horitzó es basa en el dret de decidir. Ara és l'hora que els catalans votem sense pors i sense límits imposats des de Madrid quin futur volem pel nostre país.
No podem seguir tapant-nos les orelles i tancant els ulls i la boca: és hora de dir prou. És hora d'avançar de manera efectiva cap a un futur on Catalunya sigui respectada com la nació que és. Ara mateix, la millor resposta que pot donar Catalunya és mostrar-se unida. Les institucions catalanes, la societat civil i la ciutadania han de mostrar el rebuig unànime a una sentència que estableix el topall fins on pot arribar Catalunya, a nivell d'autogovern, dins de l'Estat espanyol. Un límit que més del 60% dels catalans ja consideren del tot insuficient. És per aquest motiu que cal traçar un full de ruta que eviti el nostre estancament com a país:
1. MANIFESTACIÓ DE REBUIG A LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL
Catalunya no pot restar impassible davant del que representa la fi del desenvolupament autonòmic de l'Estat espanyol. El país ha de sortir al carrer a mostrar el seu rebuig davant d'una sentència que converteix l'Estatut en paper mullat. Una decisió d'una dotzena de magistrats que ensorra la decisió que milions de catalans van prendre exercint el dret a vot en el referèndum sobre l'Estatut del 18 de juny de 2006. La Generalitat, tots els partits de tradició catalanista, els sindicats, la patronal, l'associacionisme del país, els ciutadans i ciutadanes de Catalunya han de manifestar-se de forma massiva per defensar la dignitat del país.
2. SOM I SEREM UNA NACIÓ
El Tribunal Constitucional deixa clar en successives vegades de la sentència que “l'única nació és l'Espanyola, que és indissoluble'. Catalunya és una nació per raons històriques però, sobretot, per raons democràtiques. Democràticament, l'únic fonament de la sobirania nacional ha de ser la voluntat dels ciutadans i ciutadanes constituïts voluntàriament en poble, en nació. El poble català va expressar la seva voluntat de ser nació en referèndum, i no hi ha tribunal enlloc del món legitimat per abolir aquesta decisió. Que 30 anys més tard dels pactes constitucionals, Espanya segueixi sense reconèixer legalment que Catalunya és una nació és una flagrant falta de respecte. Però el que encara és més greu és que es posi en joc la supervivència i l'estatus de la nostra llengua comuna, el català. La sentència del TC deixa sense efecte l'article 6.1 “El català és la llengua pròpia de Catalunya” i ja no serà preferent en l'Administració i en els mitjans de comunicació públics. I per acabar-ho d'adobar, rebutja la consideració de la senyera o Els Segadors com a símbols nacionals. En resum, una intolerable passa enrere en el reconeixement de la personalitat nacional de Catalunya.
3. CATALUNYA NO ENCAIXA DINS DEL MARC CONSTITUCIONAL ESPANYOL
Amb la sentència del TC, Espanya dóna per tancada la possibilitat de l'Estat Federal. Madrid acaba de mostrar quin és el seu límit de concessió d'autogovern per Catalunya. Ara els catalans i les catalanes han de decidir si es conformen amb el que Espanya permet o si volen més poder polític i econòmic pel país. I l'única possibilitat que té Catalunya per assolir més benestar és amb l'assumpció de més competències econòmiques i polítiques, i això significa avançar cap a la plena sobirania. El que és clar és que la gran majoria de catalans volen deixar enrere l'etapa autonòmica, i el punt de trobada entre federalistes, nacionalistes i independentistes és la constitució de Catalunya com Estat.
4. CAL ACABAR AMB L'ESPOLI FISCAL I EL DÈFICIT EN INFRAESTRUCTURES
L'espoli fiscal ha d'acabar per tal que els catalans i les catalanes puguin gaudir d'una economia pròspera i d'una societat del benestar més forta, més necessària que mai en temps de crisi econòmica. El TC lamina els tímids avenços que l'Estatut feia en aquest sentit, i per tant queda clar que Espanya no permetrà mai que Catalunya gaudeixi d'una fiscalitat justa. Cal que el Govern enfronti això mitjançant mesures contundents, que poden anar des del tancament de caixes fins una demanda oberta del concert econòmic basconavarrès. A més a més, les infraestructures catalanes com els ports o els aeroports segueixen en mans d'un govern, l'espanyol, que mai no hi ha demostrat el més mínim interès. Unes infraestructures totalment necessàries per l'avenç econòmic del país.
5. UNITAT PER DECIDIR
Trencat per part de Madrid el respecte institucional, la Generalitat de Catalunya ha de ser fidel a la voluntat democràtica expressada pel poble de Catalunya. Sense renunciar a res, recollint allò que van votar els catalans, també l'Estatut que va aprovar el Parlament el 30 de setembre de 2005. El govern actual i el que hi haurà després de les eleccions de la tardor hauran de provar totes les fórmules possibles perquè Catalunya sigui respectada, i això només s'aconseguirà amb la unitat política. Les possibles respostes en defensa de la dignitat de Catalunya són múltiples i totes requereixen de valentia: unitat d'acció dels diputats catalans al Congrés dels Diputats, un govern de concentració nacional, o una consulta per saber què en pensa la ciutadania de la retallada del TC i cap on vol que es dirigeixi Catalunya en el futur. Només una Catalunya que sigui visualitzada com a forta, és a dir unida, serà respectada. El nou horitzó ja no és un nou Estatut, el nou horitzó es basa en el dret de decidir. Ara és l'hora que els catalans votem sense pors i sense límits imposats des de Madrid quin futur volem pel nostre país.
MOBILITZACIÓ A BARCELONA. 12 de Juny, 18:00h. Pl. Urquinaona.
Mobilització a Barcelona
12 de juny a les 18.00 h
Fem una marxa des de la plaça Urquinaona cap al Parlament per deixar ben clar que
Autodeterminació és democràcia
Per demostrar la nostra força necessitem la participació i la col·laboració de tothom:
- Adheriu-vos a la mobilització i al manifest a través de www.tenimeldretdedecidir.org o de info@tenimeldretdedecidir.org.
- Veniu a Barcelona amb la vostra família i els vostres amics.
- Feu córrer la convocatòria.
- Oferiu-vos com a voluntaris per a les diferents feines que genera la mobilització: servei d'ordre, estar a les taules d'informació i venda de material, estar a les diferents barres de bar que hi haurà al parc de la Ciutadella, etcètera.
- Col·laboreu econòmicament ingressant 1€ al compte de la PDD 2100 3084 89 2200404263.
Per l’autodeterminació, la feina, la solidaritat
i la democràcia
OMPLIM BARCELONA EL 12 DE JUNY!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
