BUSOS PER ANAR LA MANI DEL 10 DE JULIOL
BUSOS PER ANAR A LA MANI DEL 10 DE JULIOL
Sortida des de Figueres:
Contacte: Lluís Casadellà / Marina Pera
Correu electrònic: altemporda@omnium.cat / girona-catnord@omnium.cat
Telèfon: 620 53 16 58 / 669 51 71 85
Hora de sortida: 2/4 de 3 de la tarda
Lloc de sortida: Estació d'autobusos Per inscriure's cal deixar el nom, correu electrònic i telèfon de contacte. Places limitades.
Sortida des de Cadaqués:
Organitza: Cadaqués Decideix
Sortida: 14:00 Estació d'autobusos de Cadaqués
(Si hi ha reserves pararà a Castelló d'Empúries)
Preu: 20 € aproximadament
Telèfon 629078381
Sortida des de Roses:
Sortida: (Per confirmar) Estació d'autobusos de Roses
(Si hi ha reserves pararà a Castelló d'Empúries)
Preu: Gratuït (Per confirmar)
Telèfon 972256617 (Viatges Viñolas)
L'ESPANYA OKUPA per Enric Cirici.
Des de la sentència del tribunal constitucional espanyol, no desmentida i acceptada per totes les forces del món castellà, ha convertit a Espanya, en el poble ibèric del centre peninsular, en “okupa” del País veí de forma clamorosa. Recorda la vella història dels exercits de Franco entrant militarment a Catalunya i anul·lant, primer de tot “un estatut, el del 1931, discutible” però aprovat democràticament pels catalans. A partir d’aquell moment quan i com varen poder, els catalans iniciaren la resistència, malgrat una majoria franquista entre la població que restava a Catalunya, per raons explicables, però aviat la resistència treballà per intentar que Franco no tingués continuïtat després de la seva mort. Mort el dictador, tots els col·laboracionistes franquistes de llavors, de dins i de fora de Catalunya, van fer caps i mànigues per fer veure que eren demòcrates i que acceptaven alguna solució disfressada de legal per solucionar diferents problemes que impedien una democràcia semblant a les europees, però hi havia un problema irresolut d’Estat: el fet català. Els hereus de Franco van ser prou vius per fer aprovar el pacte de la transició que ens ha portat a la situació actual, sabent ells que els catalans érem febles i inexperts. Fet l’abús espanyol, durant tota la “transició”, els polítics nacionalistes s’esmerçaren en anar arrancant del poder espanyol el que podien, a canvi de la col·laboració puntual amb un o altre partit madrileny. Però la lletra escrita en el pacte constitucional ja ens havia condemnat de bell antuvi al resultat actual i a la crisi tant greu. Moltes vegades sobrepassant el que deia el mateix Estatut obteníem competències, ara en perill, perquè no eren fixades ens els pactes polítics amb Espanya. Mentre, nosaltres ens desgastaven en lluites internes, ells han aprofitat les oportunitats per entorpir traspassos, i volen aprofitar la interpretació del TP de l’Estatut II per fer retallades a les nostres llibertats i competències, algunes ja cedides, i ara tenen la oportunitat d’anular cessions estirades com “el peix al cova” al poder sota el pretext d’esser anticonstitucionals. Tindran l’ajut de catalans amb voluntariosa i col·laboradora acció espanyolitzadora dels seus partits a Catalunya: el PSOE i el PP d’obediència centralista: uns amb seu a Catalunya, però d’obediència i llibertat vigilada pels espanyols, que han anat desfent la moral catalana, “allò de la crosta catalanista” i fins hi tot col·ligant-se amb un partit independentista per emmascarar-se de catalanisme i han fet així hàbilment una coalició d’obediència espanyola. El PSC que mai ha votat diferent a Madrid del partit espanyol de qui depèn a propiciat l’autogol que ens hem fet amb l’Estatut II.
No tot és negatiu, ara la situació almenys és clara del tot: els qui acaten el dictamen contra la voluntat del poble català i els que no. Els espanyols són ara moralment uns “okupes”. Ara hi ha un País europeu que controla un altre poble sense engany. Davant Europa i el món Catalunya ha estat “okupada” per l’Estat espanyol. Com ha passat sempre en la història de la humanitat s’han produït resultats socials semblants de col·laboració indigna: des dels saduceus fins els que acaten la resolució actual d’imposició espanyola, passant pels col·laboracionistes de sempre, els d’avui podran ser homologats amb els partidaris de Petain, tots els "quilsings" hitlerians, tots els franquistes com Porcioles o Samaranch i tots aquells que a la platea del Palau de la música catalana protestaven perquè al “galliner hi havia uns joves que cantaren el “cant de la senyera” prohibida pel general Acedo Colunga, en aquells fets del Palau del 1960. La "operación Catalunya" de llavors, la tornaran a fer-la una i una altra vegada, però les coses han quedat molt més clares: hi ha un poble prepotent, el castellà, i un d’oprimit, el català, i uns col·laboracionistes que acaten la legalitat espanyola imposada. Si el rebuig a la situació actual del País es manifesta a les urnes democràtiques la posició de l’Estat espanyol quedarà clarificada i en situació incòmoda i aquesta imposició no serà possible mantenir-la indefinidament. Ho saben. Ara la línia divisòria és nítida; ells el tribunal constitucional...nosaltres les urnes mentre n’hi hagi.
Cruïlla de Debat de l’Ateneu Barcelonès
Enric Cirici
1 de juliol del 2010
CATALUNYA HA DE DIR PROU
Editorial d'avui publicat al crònica.cat.
Catalunya ha de dir prou
Després de quatre anys d'intriga, el Tribunal Constitucional ha resolt fallar contra la voluntat del poble. Enrere queden els tímids avenços que l'Estatut aprovat l'any 2006 aconseguia per la llengua, la fiscalitat, les infraestructures o el reconeixement de la nació. Fa mesos, i davant la perspectiva que el TC acabés dictant una sentència com la que ara es dóna a conèixer, la premsa catalana va publicar un editorial conjunt on reclamava respecte a la dignitat de Catalunya. Com la resta de manifestacions que de manera exemplarment democràtica Catalunya planteja, aquesta petició ha estat ignorada.
No podem seguir tapant-nos les orelles i tancant els ulls i la boca: és hora de dir prou. És hora d'avançar de manera efectiva cap a un futur on Catalunya sigui respectada com la nació que és. Ara mateix, la millor resposta que pot donar Catalunya és mostrar-se unida. Les institucions catalanes, la societat civil i la ciutadania han de mostrar el rebuig unànime a una sentència que estableix el topall fins on pot arribar Catalunya, a nivell d'autogovern, dins de l'Estat espanyol. Un límit que més del 60% dels catalans ja consideren del tot insuficient. És per aquest motiu que cal traçar un full de ruta que eviti el nostre estancament com a país:
1. MANIFESTACIÓ DE REBUIG A LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL
Catalunya no pot restar impassible davant del que representa la fi del desenvolupament autonòmic de l'Estat espanyol. El país ha de sortir al carrer a mostrar el seu rebuig davant d'una sentència que converteix l'Estatut en paper mullat. Una decisió d'una dotzena de magistrats que ensorra la decisió que milions de catalans van prendre exercint el dret a vot en el referèndum sobre l'Estatut del 18 de juny de 2006. La Generalitat, tots els partits de tradició catalanista, els sindicats, la patronal, l'associacionisme del país, els ciutadans i ciutadanes de Catalunya han de manifestar-se de forma massiva per defensar la dignitat del país.
2. SOM I SEREM UNA NACIÓ
El Tribunal Constitucional deixa clar en successives vegades de la sentència que “l'única nació és l'Espanyola, que és indissoluble'. Catalunya és una nació per raons històriques però, sobretot, per raons democràtiques. Democràticament, l'únic fonament de la sobirania nacional ha de ser la voluntat dels ciutadans i ciutadanes constituïts voluntàriament en poble, en nació. El poble català va expressar la seva voluntat de ser nació en referèndum, i no hi ha tribunal enlloc del món legitimat per abolir aquesta decisió. Que 30 anys més tard dels pactes constitucionals, Espanya segueixi sense reconèixer legalment que Catalunya és una nació és una flagrant falta de respecte. Però el que encara és més greu és que es posi en joc la supervivència i l'estatus de la nostra llengua comuna, el català. La sentència del TC deixa sense efecte l'article 6.1 “El català és la llengua pròpia de Catalunya” i ja no serà preferent en l'Administració i en els mitjans de comunicació públics. I per acabar-ho d'adobar, rebutja la consideració de la senyera o Els Segadors com a símbols nacionals. En resum, una intolerable passa enrere en el reconeixement de la personalitat nacional de Catalunya.
3. CATALUNYA NO ENCAIXA DINS DEL MARC CONSTITUCIONAL ESPANYOL
Amb la sentència del TC, Espanya dóna per tancada la possibilitat de l'Estat Federal. Madrid acaba de mostrar quin és el seu límit de concessió d'autogovern per Catalunya. Ara els catalans i les catalanes han de decidir si es conformen amb el que Espanya permet o si volen més poder polític i econòmic pel país. I l'única possibilitat que té Catalunya per assolir més benestar és amb l'assumpció de més competències econòmiques i polítiques, i això significa avançar cap a la plena sobirania. El que és clar és que la gran majoria de catalans volen deixar enrere l'etapa autonòmica, i el punt de trobada entre federalistes, nacionalistes i independentistes és la constitució de Catalunya com Estat.
4. CAL ACABAR AMB L'ESPOLI FISCAL I EL DÈFICIT EN INFRAESTRUCTURES
L'espoli fiscal ha d'acabar per tal que els catalans i les catalanes puguin gaudir d'una economia pròspera i d'una societat del benestar més forta, més necessària que mai en temps de crisi econòmica. El TC lamina els tímids avenços que l'Estatut feia en aquest sentit, i per tant queda clar que Espanya no permetrà mai que Catalunya gaudeixi d'una fiscalitat justa. Cal que el Govern enfronti això mitjançant mesures contundents, que poden anar des del tancament de caixes fins una demanda oberta del concert econòmic basconavarrès. A més a més, les infraestructures catalanes com els ports o els aeroports segueixen en mans d'un govern, l'espanyol, que mai no hi ha demostrat el més mínim interès. Unes infraestructures totalment necessàries per l'avenç econòmic del país.
5. UNITAT PER DECIDIR
Trencat per part de Madrid el respecte institucional, la Generalitat de Catalunya ha de ser fidel a la voluntat democràtica expressada pel poble de Catalunya. Sense renunciar a res, recollint allò que van votar els catalans, també l'Estatut que va aprovar el Parlament el 30 de setembre de 2005. El govern actual i el que hi haurà després de les eleccions de la tardor hauran de provar totes les fórmules possibles perquè Catalunya sigui respectada, i això només s'aconseguirà amb la unitat política. Les possibles respostes en defensa de la dignitat de Catalunya són múltiples i totes requereixen de valentia: unitat d'acció dels diputats catalans al Congrés dels Diputats, un govern de concentració nacional, o una consulta per saber què en pensa la ciutadania de la retallada del TC i cap on vol que es dirigeixi Catalunya en el futur. Només una Catalunya que sigui visualitzada com a forta, és a dir unida, serà respectada. El nou horitzó ja no és un nou Estatut, el nou horitzó es basa en el dret de decidir. Ara és l'hora que els catalans votem sense pors i sense límits imposats des de Madrid quin futur volem pel nostre país.
No podem seguir tapant-nos les orelles i tancant els ulls i la boca: és hora de dir prou. És hora d'avançar de manera efectiva cap a un futur on Catalunya sigui respectada com la nació que és. Ara mateix, la millor resposta que pot donar Catalunya és mostrar-se unida. Les institucions catalanes, la societat civil i la ciutadania han de mostrar el rebuig unànime a una sentència que estableix el topall fins on pot arribar Catalunya, a nivell d'autogovern, dins de l'Estat espanyol. Un límit que més del 60% dels catalans ja consideren del tot insuficient. És per aquest motiu que cal traçar un full de ruta que eviti el nostre estancament com a país:
1. MANIFESTACIÓ DE REBUIG A LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL
Catalunya no pot restar impassible davant del que representa la fi del desenvolupament autonòmic de l'Estat espanyol. El país ha de sortir al carrer a mostrar el seu rebuig davant d'una sentència que converteix l'Estatut en paper mullat. Una decisió d'una dotzena de magistrats que ensorra la decisió que milions de catalans van prendre exercint el dret a vot en el referèndum sobre l'Estatut del 18 de juny de 2006. La Generalitat, tots els partits de tradició catalanista, els sindicats, la patronal, l'associacionisme del país, els ciutadans i ciutadanes de Catalunya han de manifestar-se de forma massiva per defensar la dignitat del país.
2. SOM I SEREM UNA NACIÓ
El Tribunal Constitucional deixa clar en successives vegades de la sentència que “l'única nació és l'Espanyola, que és indissoluble'. Catalunya és una nació per raons històriques però, sobretot, per raons democràtiques. Democràticament, l'únic fonament de la sobirania nacional ha de ser la voluntat dels ciutadans i ciutadanes constituïts voluntàriament en poble, en nació. El poble català va expressar la seva voluntat de ser nació en referèndum, i no hi ha tribunal enlloc del món legitimat per abolir aquesta decisió. Que 30 anys més tard dels pactes constitucionals, Espanya segueixi sense reconèixer legalment que Catalunya és una nació és una flagrant falta de respecte. Però el que encara és més greu és que es posi en joc la supervivència i l'estatus de la nostra llengua comuna, el català. La sentència del TC deixa sense efecte l'article 6.1 “El català és la llengua pròpia de Catalunya” i ja no serà preferent en l'Administració i en els mitjans de comunicació públics. I per acabar-ho d'adobar, rebutja la consideració de la senyera o Els Segadors com a símbols nacionals. En resum, una intolerable passa enrere en el reconeixement de la personalitat nacional de Catalunya.
3. CATALUNYA NO ENCAIXA DINS DEL MARC CONSTITUCIONAL ESPANYOL
Amb la sentència del TC, Espanya dóna per tancada la possibilitat de l'Estat Federal. Madrid acaba de mostrar quin és el seu límit de concessió d'autogovern per Catalunya. Ara els catalans i les catalanes han de decidir si es conformen amb el que Espanya permet o si volen més poder polític i econòmic pel país. I l'única possibilitat que té Catalunya per assolir més benestar és amb l'assumpció de més competències econòmiques i polítiques, i això significa avançar cap a la plena sobirania. El que és clar és que la gran majoria de catalans volen deixar enrere l'etapa autonòmica, i el punt de trobada entre federalistes, nacionalistes i independentistes és la constitució de Catalunya com Estat.
4. CAL ACABAR AMB L'ESPOLI FISCAL I EL DÈFICIT EN INFRAESTRUCTURES
L'espoli fiscal ha d'acabar per tal que els catalans i les catalanes puguin gaudir d'una economia pròspera i d'una societat del benestar més forta, més necessària que mai en temps de crisi econòmica. El TC lamina els tímids avenços que l'Estatut feia en aquest sentit, i per tant queda clar que Espanya no permetrà mai que Catalunya gaudeixi d'una fiscalitat justa. Cal que el Govern enfronti això mitjançant mesures contundents, que poden anar des del tancament de caixes fins una demanda oberta del concert econòmic basconavarrès. A més a més, les infraestructures catalanes com els ports o els aeroports segueixen en mans d'un govern, l'espanyol, que mai no hi ha demostrat el més mínim interès. Unes infraestructures totalment necessàries per l'avenç econòmic del país.
5. UNITAT PER DECIDIR
Trencat per part de Madrid el respecte institucional, la Generalitat de Catalunya ha de ser fidel a la voluntat democràtica expressada pel poble de Catalunya. Sense renunciar a res, recollint allò que van votar els catalans, també l'Estatut que va aprovar el Parlament el 30 de setembre de 2005. El govern actual i el que hi haurà després de les eleccions de la tardor hauran de provar totes les fórmules possibles perquè Catalunya sigui respectada, i això només s'aconseguirà amb la unitat política. Les possibles respostes en defensa de la dignitat de Catalunya són múltiples i totes requereixen de valentia: unitat d'acció dels diputats catalans al Congrés dels Diputats, un govern de concentració nacional, o una consulta per saber què en pensa la ciutadania de la retallada del TC i cap on vol que es dirigeixi Catalunya en el futur. Només una Catalunya que sigui visualitzada com a forta, és a dir unida, serà respectada. El nou horitzó ja no és un nou Estatut, el nou horitzó es basa en el dret de decidir. Ara és l'hora que els catalans votem sense pors i sense límits imposats des de Madrid quin futur volem pel nostre país.
MOBILITZACIÓ A BARCELONA. 12 de Juny, 18:00h. Pl. Urquinaona.
Mobilització a Barcelona
12 de juny a les 18.00 h
Fem una marxa des de la plaça Urquinaona cap al Parlament per deixar ben clar que
Autodeterminació és democràcia
Per demostrar la nostra força necessitem la participació i la col·laboració de tothom:
- Adheriu-vos a la mobilització i al manifest a través de www.tenimeldretdedecidir.org o de info@tenimeldretdedecidir.org.
- Veniu a Barcelona amb la vostra família i els vostres amics.
- Feu córrer la convocatòria.
- Oferiu-vos com a voluntaris per a les diferents feines que genera la mobilització: servei d'ordre, estar a les taules d'informació i venda de material, estar a les diferents barres de bar que hi haurà al parc de la Ciutadella, etcètera.
- Col·laboreu econòmicament ingressant 1€ al compte de la PDD 2100 3084 89 2200404263.
Per l’autodeterminació, la feina, la solidaritat
i la democràcia
OMPLIM BARCELONA EL 12 DE JUNY!!
MINUT A MINUT.
9:00h. Acabem d'obrir els dos col·legis (Centre Cívic, Plaça dels Homes), ja tenim els primers vots!!!
10:30 Ja han començat les actuacions a la porta dels col·legis. Ara al Centre Cívic Genís Mayola i Aran Wondy rimant a la Plaça dels Homes.
12:30h. Ja han arribat els observadors internacionals, 2 són bretons, 1 mallorquí i 1 valencià. Han fet la visita al col·legi de la Plaça dels Homes i ara estan anant cap a Empuriabrava.
Han quedat gratament sorpresos de l'organització de la consulta des de la societat civil.
13:10h. Actuacions: A la Plaça dels Homes, ha acabat la Cobla Empordanesa, ara hi ha la percussió dels Senyors del Foc.
16:00h. Al camp de futbol d'Empuriabrava, els Esplais desplegaran una pancarta de suport a les consultes.
17:15h Ara al Centre Cívic està actuant "I mais de foudatz ni i a de sen" música medieval. A 2/4 la Colla Gegantera de Castelló d'Empúries actuarà a la Plaça dels Homes.
18:30h. Ara al Centre Cívic, jam sessió a càrrec d'Irun, Rafa Carbonell, Carles Ribot i Xavi Mesa. A la Plaça dels Homes està tocant Rumy Hits... Fins les 8 del vespre!!!
20:30h. Resultat provisional participació 12,53%. 1.269 vots.
12:30h. Ja han arribat els observadors internacionals, 2 són bretons, 1 mallorquí i 1 valencià. Han fet la visita al col·legi de la Plaça dels Homes i ara estan anant cap a Empuriabrava.
Han quedat gratament sorpresos de l'organització de la consulta des de la societat civil.
13:10h. Actuacions: A la Plaça dels Homes, ha acabat la Cobla Empordanesa, ara hi ha la percussió dels Senyors del Foc.
16:00h. Al camp de futbol d'Empuriabrava, els Esplais desplegaran una pancarta de suport a les consultes.
17:15h Ara al Centre Cívic està actuant "I mais de foudatz ni i a de sen" música medieval. A 2/4 la Colla Gegantera de Castelló d'Empúries actuarà a la Plaça dels Homes.
18:30h. Ara al Centre Cívic, jam sessió a càrrec d'Irun, Rafa Carbonell, Carles Ribot i Xavi Mesa. A la Plaça dels Homes està tocant Rumy Hits... Fins les 8 del vespre!!!
20:30h. Resultat provisional participació 12,53%. 1.269 vots.
1.260 gràcies!!!
22:00h. Resultats definitius: Participació 1.260 (12,44%), Sí 1.133 (89,99%), No 94 (7,47%), Blanc 32 (2,54%), Nul 1 (0,08%)
ACTES DISSABTE 17 D'ABRIL
La plataforma Castelló Decideix en col·laboració amb la llar del jubilat del municipi, aquest dissabte al matí va organitzar una matinal de bitlles catalanes amb l’objectiu de promocionar aquest esport entre els castellonins. La convocatòria va ser tot un èxit, ja que fins al camp del pàrking del Passeig de les Oques s’hi va acostar gent de totes les edats per provar al menys una vegada llançar els bitllots i comprovar el grau de dificultat d’aquest joc. Com que aquesta activitat va tenir tan bona acollida, des de la llar del jubilat s’ha decidit repetir l’experiència en el marc de la Fira de la Farina, el Blat i el Pa, de finals del mes de maig, però, en aquesta ocasió el camp que es prepararà és el del pàrking de l´ecomuseu farinera.
Dissabte a la tarda els actes de la plataforma van continuar a la placeta de la biblioteca amb una xocolatada popular acompanyada de l’actuació de jazz de la cantant Glòria Sutreras. A continuació a l’interior de la capella del convent de Santa Clara es va realitzar una conferència sota el títol “El full de ruta de la independència” amb la intervenció de Carles Bonaventura i Enric Canela, que va aprofitar per presentar el vídeo “Creuem el pont”, relacionat amb la manifestació del proper 8 de maig a Ginebra. Aquest acte també va acabar amb música, concretament amb l’actuació d’Oriol Foll que va presentar el seu nou disc “Foc”.
VOTAR, respostes a totes les preguntes.
Qui pot votar
Tothom que el dia 25 d'abril hagi complert 16 anys i que estigui empadronat a Castelló d'Empúries.
Què cal presentar per votar
El document d’identitat "DNI" (o passaport o carnet de conduir) o, en el seu cas, la targeta de residència (NIE) i el certificat d'inscripció al registre comunitari (NIE).
Si l’adreça que consta en aquests documents és de Castelló d'Empúries, podràs votar sense cap més requisit. Però si en els documents anteriors hi consta una residència de fora de Castelló d'Empúries, per poder votar caldrà presentar també un certificat d’empadronament.
On es pot votar
Al Centre Cívic d'Empuriabrava i a la Plaça dels Homes del centre històric.
Això sí, els castellonins podrem anar a votar al col·legi electoral que vulguem, a diferència de les eleccions oficials. Cal tenir present, però, que un sistema informàtic creat especialment per a l’ocasió garantirà que ningú pugui votar dos cops.
Quin dia es vota a Castelló d'Empúries
El 25 d’abril.
Aquest mateix dia, la consulta també es farà a més de 200 municipis d’arreu de la nació catalana. Alguns prou importants com Figueres, Reus, Olot, Girona o Castelló d'Empúries.
Vot anticipat
En cas que el dia 25 d’abril no pugueu anar a votar, durant els 15 dies anteriors es podrà exercir el vot anticipat.
Es podrà fer cada dia, des del 12 d’abril fins al 24 d’abril, de les 19 h a les 21 h. a l'antiga llibreria Casamitjana del centre històric (davant de l'hotel Canet).
Per a fer el vot anticipat, caldrà dur els mateixos documents que faran falta el dia de la consulta: el DNI (o passaport o carnet de conduir) o, en el seu cas, la targeta de residència (NIE) i el certificat d'inscripció al registre comunitari (NIE).
Si l’adreça que consta en aquests documents és de Castelló d'Empúries, podràs votar sense cap més requisit. Però si en els documents anteriors hi consta una residència de fora de Castelló d'Empúries, per poder votar caldrà presentar també un certificat d’empadronament.
A més, es posarà a disposició un servei de recollida del vot a domicili per aquelles persones que tinguin dificultats per a desplaçar-se fins a un col·legi electoral. Podran sol·licitar aquest servei al telèfon 665 664 943 a partir del dia 12 d’abril.
També es passarà per la residència d’avis, considerant que les persones que hi ha allotjades no es troben en disposició d’acudir als col·legis electorals per a exercir el seu dret de vot.
Recordem, però, que aquests serveis d’urna a domicili és un servei exclusiu per a persones en dificultat. En principi, qui vulgui exercir el vot anticipadament, ha d’anar al local habilitat a l'efecte.
La pregunta
"Està d’acord que la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?"
Les paperetes
Als col·legis electorals, quan aneu a votar, podreu escollir entre les tres paperetes possibles: una amb la resposta "SÍ", una amb la resposta "NO" i una en blanc.
NOTA DE PREMSA
Quan falten 15 dies per a la celebració de la consulta popular, la plataforma ciutadana Castelló Decideix ha ofert un cap de setmana farcit d’activitats per a tots els gustos. Divendres al vespre l’historiador Enric Pujol va fer una conferència sobre l’independentisme a Catalunya, que va comptar amb un nombrós públic a la Sala gòtica de la vila. Pujol va fer un ràpid recorregut per 700 anys d’història del nostre país assenyalant aquells moments en què la societat catalana va lluitar per tenir un estat propi. Un cop acabada la conferència hi va haver el concert del cantautor Cesk Freixas, que va anar acompanyat d’un piscolabis.
El dissabte, com a molts altres indrets del país, la plataforma va instal·lar una pantalla gegant a la Sala municipal per seguir la retransmissió del partit Madrid-Barça. El clàssic va aixecar molta expectació entre els castellonins i la sala es va omplir de gom a gom. Per fer més ambient, la plataforma oferia servei de bar i qui ho va voler va poder sopar carn a la brasa i participar a la porra. El final de festa va ser a càrrec del discjòquei castelloní Decideix.
El diumenge a la tarda la plataforma va portar El Mostafa El Kaderi, president d’Iniciativa Sociocultural dels Marroquins Actius a Catalunya, al centre Islàmic d´Empuriabrava, on va fer una xerrada a la comunitat islàmica de Castelló d’Empúries i els va explicar que el proper 25 d’abril poden anar a les urnes a votar.
Tots els actes van anar acompanyats del vot anticipat, i hi va haver una gran participació.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
